7 - ECONOMIA

      7.1 - AGRICULTURA

     En els segles XVII i XVIII, el pagès vilassanès fuig de la muntanya aspre on cultivava bàsicament olivers, per acostar-se al pla on viu a cavall entre la pesca i els tarongers, exporten el fruit a Marsella.  Però fou un cultiu que no s'adaptar degut a les successives geleres i el 1891 desaparèixer del tot. Mentre tan, la vinya havia guanyat molta extensió de conreu i fins hi tot al voltant del 1870, el mercat exportador del vi a Amèrica era considerable.  Aquest cop fou la fil·loxera el que acabar amb dit conreu; això i la transformació del camp en regadiu donen lloc a l'horta i la patata primerenca.
     El 1921, s' instal·là a Vilassar, Beniamino Farina, i plantà les primeres clavellines a l'horta de "cal Truc". Aviat els vilassanesos feren el mateix adopten els mètodes de l' italià.  Des de llavors, els clavells, diàriament és venien en el mercat de la Rambla de Barcelona.  La floricultura prospera, i en els any seixanta, Vilassar s' havia convertit en un dels primers centres de l`estat de flor tallada.
     Es creà el Sindicat Agrícola de Vilassar, i mes tard una cooperativa que coordinava l' exportació que anava creixent. Això portà a construir hivernacles, per protegir les flors i introduir noves espècies de plantes ornamentals. Al 1988, la Generalitat de Catalunya situà a Vilassar de Mar el "Mercat de la Flor i la Planta ornamental de Catalunya" i actualment molts vilassanesos encara viuen d'això.

     7.2 - ACTIVITAT TÈXTIL

     La primera fàbrica tèxtil fou establerta l'any 1832 i representar un gran descobriment per el pescador o el pagès ja que era una feina menys dura, així que en el 1850 ja hi havien deu fàbriques de teixits i tres de filats de cotó, on un gran percentatge de treballadors eren dones.  Però aviat aquest esclat arreu de les comarques catalanes, reportà un excedent de producció.  Les empreses enlloc de prosperà, tenien greus dificultats per poder continuar les activitats, així que al 1925 només quedaven sis fàbriques que actualment ja han desaparegut.

     7.3 - ACTIVITAT NAVILERA

     Vilassar te un paper important en la historia de la Marina Velera Catalana del segle XIX, i fou una de les poblacions de la costa, que va resistir més temps la crisi que dita indústria patir a finals de segle.  Les construccions veleres més antigues estan registrades l'any 1835, tot i que es sabut que la dinastia dels Almera (grans mestres d'aixa) ja construïen a finals del segle XVIII. Madoz diu en el seu diccionari que del 1824 al 1845, s'hi havien construït: una fragata, quatre bergantins, quatre pollancres, dos bergantins-pollancres, un quetx, quatre místics, trenta-set llaguts de més de quatre tones i dos-cents llaguts de pesca.  Anys més tard, Lluís Guardiola, en el seu extensisim estudi sobre Vilassar (monografia) fa referència a setze bergantins, vuit pollancres, entre el 1835 i el 1858.
     I Víctor Balaguer parla el 1858, d' unes cinquanta naus de Vilassar que feien camí cap Amèrica, així és que pilots, capitans i navilers de prestigi, popularitzaren el nom del poble per tota l'Amèrica del Sud i Central, Cuba, Mèxic, Geòrgia, Florida i Nova Orleans.

     En el darrer quart del segle XIX, els propietaris de naus amb nexe familiar es constituïren en societat i les tripulacions viatjaven a sou, així que la imatge de capità-contable (repartien els beneficis, en proporció de les participacions de cada tripulant) desapareixeran, com pocs anys desprès, també les mestrances, amb l'aparició del vaixell a vapor.

     D'aquesta època brillant en resten poques senyals.  En les rotulacions dels carrers, alguns noms (Montevideo, Buenos Aires ...) fen referència als viatges; les bigues de l'antic Foment (actual caixa d'estalvis) es diu que son unes quilles de vaixell, algunes frases fetes, etc.      És mereix una menció especial, l'estudi de pilots que féu Joan Monjo i Pons (1816-1884) autor d'un important " Curs d'Arquitectura Naval" (1856), col·laborador de Monturiol en la construcció dels primers submarins i professor de l'escola Nàutica d'Arenys; que establí a Vilassar una escola amb el nom de "Escola Nàutica Mercantil"(1876) popularment conegut " Cal Monjo".(Actualment aquest edifici acull la caserna de la Guardia Civil i el Centre de Serveis Socials).

     8 - ACTIVITATS CULTURALS

     El benestar econòmic que portar la marina velera, afavorir el desenvolupament de centres i activitats culturals. Això porta un gran nombre d´estiuejants de un nivell refinat.  Entre les institucions fundades podem destacar l´agrupació coral l´Amistat (1871), que més tard es convertí en l´Ateneu Vilassanès(1883) on actualment acull diverses activitats (balls de saló, local d´asaig de grups locals, gralla, judo, exposicions, festes...) També són d´aquella època, l´agrupació coral la Viola, el Foment Vilassanès, el Casino de Vilassar, el Teatre del Circ... però cap tingué durada.  El 1887 es celebraren els Jocs Florals (presidits per Vidal i Valenciano) on guanyà la Flor Natural E. Coca i Collado. I anys més tard, el 1923 (presidits per Joan Llimona) on la Flor Natural fou per Octavi Saltor. En aquell període, també s´editaren diversos diaris, com: "Fides" 1909, "Noes" 1916, i "L´Ona" 1926.

     I com no, el futbol: Vilassar fou un dels primers clubs que ingressà a la Federació Catalana de Futbol (1916) on llavors, només hi havia 8 equips, i gaudia de un dels millors camps del Maresme. Actualment el Vilassar és filial de l´Espanyol.

       9 - VILASSAR ACTUALMENT

     L´economia actual, va molt lligada a la funció de població dormitori. Tot hi que en els darrers anys, la població a esdevingut un centre de residència permanent més que d´estiueig, es calcula que gairebé un 50% de la població treballa fora del terme.

    10 - LLEGENDA DELS "PENJA ASES"

     Una vegada, en la teulada del campanar de l´església de St. Joan de Vilassar, hi va créixer una herbeta. I en una reunió d´autoritats, es va decidir que se la menjes un burro. Un "americanu" molt avar, que vivia en el poble, va oferir el seu ase per què el fessin pasturar al campanar. Així es que van preparar unes corrioles, i van pujar a l´animal penjat del coll. En arribar davant del matoll, no se'l va menjar, i és que ja era mort.

     BIBLIOGRAFIA

     - Gran Geografia de Catalunya (1991)
     - Guia del patrimoni Histórico-artístic de Vilassar de Mar
     - Sant Joan de Vilassar (Monografia) de LL. Guardiola